Transformar col·lectivament implica trobar-nos, però no només. És necessari, a més a més, entendre qui és l’altre i què fa. I aquest altre és algú que sap. I que, a més a més,  sap coses que jo no sé. És algú que, com jo, ignora molt i domina certs coneixements. Habita el món d’una determinada manera, I tot això és una font inesgotable de riquesa.

Generem, per tant, espais (físics o metafòrics) que ens permetin trobar-nos, cuidar-nos, teixir complicitats. Espais que ens permetin debatre del comú i pel comú. Espais que ens facilitin ser, a cadascú de nosaltres, i on puguin fluir , també, les subjectivitats.