- TRANSFORMACIÓ
GESTIONS CREATIVES pretén donar resposta a les transformacions que s’estan succeint actualment en l’educació.
Estem immersos en un esdevenir incert i cada vegada més complex on és necessari endegar replantejaments de fons que ens condueixin a noves maneres de mirar, de pensar i de fer.
Canvia el model social, el model econòmic, el model polític, el model energètic,... però també el model educatiu. Evidències diverses posen de manifest que l’educació (en tots els seus àmbits, dimensions, etapes i paradigmes) està en procés d’anar redefinint les seves geografies.
A la Universitat, aquesta dinàmica d’incessant transformació ens ofereix l'oportunitat de replantejar-nos, entre altres coses, el model institucional i les pràctiques que s’hi concreten.
- MODEL UNIVERSITAT
Reivindiquem una Universitat connectada amb el seu entorn amb un objectiu clar: ser agent de transformació social.
L'especificitat de la conjuntura social actual posa de manifest la necessitat de repensar el model institucional tradicional de la Universitat, és a dir, el de ser el santuari únic del saber i tancada en si mateixa, i fer-lo transitar cap a noves maneres d'entendre i viure la institució universitària.
La Universitat, en un escenari polièdric, multilògic, interconnectat i, conseqüentment, divers i complex, s'ha de posicionar en el saber com una forma d'apropiació del món: coneixement, comprensió, anàlisis i valoració. Cal, per tant, que s'articuli com un espai no només físic, sinó fonamentalment cultural, social, de desenvolupament, investigador.... i amb un objectiu clar: ser agent de transformació social.
En aquest sentit, cal que el model formatiu de la Universitat, tant en la seva pràctica -docència i recerca- com en els seus espais de convivència i de treball, promogui situacions que suposin el vincle amb l’entorn, la implicació amb la comunitat i, com a conseqüència, possibilitin la millora de les relacions i de les condicions de vida del territori.
Recuperar la bella/vella idea de generar aquestes dinàmiques d’obertura per tal de conceptualitzar la Universitat com una institució pública, cultural i social no deixa de ser un intent de desafiar l’actual procés de producció i construcció del coneixement, un coneixement més basat en el seu valor econòmic que en el seu valor social i comunitari.
- CONEIXEMENT SOCIALMENT PRODUÏT
Ens interroguem sobre el procés de producció i construcció del coneixement a la Universitat i això ens porta a qüestionar-nos què representa el saber.
Actualment, l'enorme pressió de funcionalització econòmica immediata que té la Universitat per a sobreviure en un entorn que es preveu altament competitiu i internacionalitzat pot comportar una estructuració de l'educació superior més centrada en interessos polítics i econòmics immediats que en el valor del coneixement que la Universitat està obligada a representar. Des d'alguns discursos de marcada tendència liberal s'afirma que la reinvenció de la universitat pot venir determinada per tres grans aspectes: l'augment dels costos, el canvi de la demanda i l'actual ecosistema mediàtic i tecnològic que afavoreix la proliferació de plataformes que poden arribar a convertir l'educació en un mercat global. Tot això posa de manifest que no estem parlant tant d’educació (superior) com d’un tipus de coneixement que és tractat com a matèria primera i que converteix els estudiants en valors disponibles per al mercat laboral. Des d’aquesta perspectiva el coneixement i l’educació no són finalitats en si mateixes, sinó mitjans per als mercats emergents, la qualificació dels llocs de treball, la mobilitat dels serveis i el creixement de l’economia.
Tot això rebel·la un profund desconcert sobre allò que representa el saber i sobre la seva utilitat social última i, com a conseqüència, ens ofereix una magnífica oportunitat per a formular-nos preguntes sobre quin coneixement la Universitat hauria de produir.
- RELACIÓ UNVERSITAT-COMUNITAT
Ens plantegem com, des de Gestions Creatives, podem revertir en la societat aquest coneixement produït en una Universitat Pública.
El fet que la Universitat sigui una institució al servei de la societat implica reformular la idea d'emmagatzematge, competència o utilitat immediata del coneixement. És necessari, per tant, que la universitat deixi de mesurar el coneixement des d’una perspectiva mercantilista de tendència neoliberal i passi a concebre’l com una eina de valor i d’utilitat social i de transformació real.
A més a més, el binomi docència-investigació que representa la pràctica a la Universitat implica una determinada manera d’entendre el coneixement que s’hi cultiva. Investigar el què s’ensenya i ensenyar el què s’investiga suposa atribuir al saber una dimensió de provisionalitat i incertesa. Per tant, la Universitat hauria de ser el lloc de la problematització del saber, on el coneixement és contínuament revisat i convertit en objecte de reflexió. D’aquí la necessitat de generar dinàmiques i encontres que permetin considerar que el coneixement té un valor en si mateix i que representa un judici crític que cadascú (cada persona, cada generació) ha de construir.
Per tant, és imprescindible comptar amb una transformació política de les formes de gestió educativa i les seves institucions que incorpori el vessant de relació amb l’entorn.
- INTEL·LIGÈNCIES COL·LECTIVES
Entenem l’acció des de les intel·ligències col·lectives, la pràctica col·laborativa i el treball en xarxa.
Aquesta necessitat urgent de retroalimentar universitat i comunitat comporta treballar en xarxa. Cal establir una relació interprofessional i interpersonal on s'impliquin diferents persones, agents o institucions i que ens porti a nous models de treball, de manera sistèmica i inclusiva, per donar una resposta completa, organitzada i global. És necessària una organització col·laborativa que permeti fer un abordatge transdisciplinar de les necessitats reals. Això significa un reconeixement de la interdependència i promoció de la visió conjunta que ens permet trobar formes col·lectives i inclusives que animin a la participació i al desenvolupament comunitari. Suposa millorar la intervenció didàctica i optimitzar recursos, ja que facilita una mirada heterogènia entre els professionals de diversos àmbits, i considera la coordinació, el treball cooperatiu, la pràctica col·laborativa entre iguals, o la horitzontalitat, com a elements necessaris per a ser incorporats en el dia a dia professional.
Entenem l’horitzontalitat com un concepte organitzatiu i de presa de decisions entre professorat i estudiants i la pràctica col·laborativa com una metodologia coherent del nostre discurs. La construcció col·lectiva esdevé amb tots els agents implicats, entre professorat, entre alumnat, entre professorat i alumnat, entre comunitat universitària i ciutat. Volem viure un procés d’aprenentatge multidisciplinar i col·lectiu partint des de l’acció.
- APODERAMENT PERSONAL I PROFESSIONAL
Donem importància al procés de l’individu i als seus projectes professionals i personals a través de l’educació dialògica.
Som éssers capaços de transformació i no d’adaptació, deia Paolo Freire. El diàleg esdevé l’element central d’aquest procés de transformació.
Per una banda, entenem el procés d’aprenentatge com un procés d’interacció entre els participants, un procés que ajudi les persones a prendre consciència dels seus models i dels seus prejudicis, per tal de poder fer procés en relació a aquests.
Per una altra banda, ens posicionem en la idea que la persona i el seu entorn es relacionen de forma dialèctica. Quan la persona pensa i actua sobre el seu context, el modifica. Al mateix temps, l’entorn influeix i actua sobre el subjecte. Aquesta educació dialògica entre les persones i l’entorn aprofundeix en els principis democràtics i ofereix l’oportunitat de participar des de la igualtat. Des d’aquesta perspectiva no es pensa en termes de subjecte professor que transforma als objectes alumnes (traient-los de la seva ignorància) sinó en comunitats que aprenen col·lectivament a través d’un diàleg en el que cada una de les persones participants contribueixen en termes d’igualtat des de la diversitat de la seva mirada.
En aquest sentit, ens posicionem en la idea que els professionals de l’educació haurien de ser alguna cosa més que executors professionalment equipats per a fer efectiva qualsevol fita que se’ls hi marqui. No s’haurien de concebre com a consumidors de currículum, sinó com a pensadors, dissenyadors i investigadors. A més a més, s’haurien de contemplar com a homes i dones lliures amb passions i projectes, tant personals com professionals. És necessària, per tant, una concepció més sistèmica que ens permeti mirar la persona de manera holística.
Gestions Creatives va més enllà de la finalitat d’inserir, integrar o adaptar els i les estudiants a la societat i al mercat laboral. S’ha pensat en el procés de la persona, en possibilitar processos professionals i en aconseguir desenvolupar i facilitar la construcció de projectes personals (el projecte vital). Si no s’aconsegueix que els i les estudiants es transformin no arribaran a transformar les seves realitats. Cal transformar la persona per transformar des del col·lectiu.
- AUTOGESTIÓ
Posem en pràctica l’autogestió com a mitjà per a desenvolupar l’apoderament professional de totes les persones implicades en el procés educatiu.
El canvi col·lectiu es produeix a través del canvi personal, però el canvi personal i transformador creiem que passa per una autogestió de la pròpia vida des de tots els àmbits.
L’excessiva heteronímia ens porta a construir relacions de dependència, submissió i obediència en les relacions socials. Volem deixar de centrar-nos en una educació basada en l’obediència per endinsar-nos en quelcom basat en la coresponsabilitat. El projecte GESTIONS CREATIVES pretén treballar des de l’autogestió (a través de les accions i els espais) per tal que les persones implicades ens desenvolupem (sempre des de la llibertat d’acció, el compromís i la coresponsabilitat) de manera crítica, reflexiva, autònoma i des de l’apoderament personal. I, evidentment, amb una visió col·lectiva i comunitària perquè ens en beneficiem totes i tots.
Gestions Creatives pretén fomentar la llibertat de pensament i d’acció de les persones que participin al projecte però sempre encabint-la en les necessitats i els desitjos col·lectius.
- ACCIÓ
Apostem per l’acció reflexiva, metacognitiva i vinculada a la comunitat des dels projectes i els espais.
Apostem per la disposició activa de les persones que aprenem i una actitud facilitadora i possibilitadora de les que formem. Es tracta d’una acció que es manifesti en l’autoaprenentatge i en la investigació com a mètode per construir coneixement i adquirir destreses intel·lectuals i, d'altra banda, en la participació en la vida col·lectiva i comunitària exercint una ciutadania activa. Cal que sigui una acció que aglutini la participació activa, la funcionalitat psicològica i el sentit social. És a dir, una activitat plenament educativa (Puig i Martínez, 2008). Pot ser que tot això requereixi que el currículum es generi en l'acció i no prèviament en un document oficial.
Entenem que l'acció és fonamental per construir aprenentatge, però si a més de construir els coneixements i desenvolupar les habilitats necessàries per a l'acció, aquesta té una utilitat social i existeix un compromís social que pot comportar un gran benefici per a l'individu i per a la societat, aquesta acció encara té més valor. Es tracta de l'aprenentatge basat en l'acció "social" però també en la reflexió des d'aquesta acció. És la concepció de l’educació com un taller on desenvolupar l’ofici que requereix d’unes habilitats i destreses imprescindibles, on es fan coses contínuament, i on el fer continu és una oportunitat per crear, la pròpia pràctica que fa pensar, que motiva, que fa dubtar, que rectifica, que proba, que camina col·laborant...
Des d’aquesta acció també li donem importància al projecte de GESTIONS CREATIVES com un procés lent i inacabat, sempre obert (en beta) i en plena construcció. Una espècie de prototip en continu procés d’assaig-error. Un procés amb una seguretat, la de que el coneixement ve caracteritzat pel dubte constant, per viure al límit del risc i sempre preparades perquè un canvi de direcció en el procés alteri les condicions inicials i ens porti a explorar altres camins. Un projecte flexible, dinàmic i obert en canvi continu. Aquesta importància que atorguem al procés del nostre projecte també l’extrapolem a qualsevol procés educatiu.
- CREATIVITAT
Potenciarem la creativitat des de les accions proposades, analitzant, investigant, equivocant-nos, reflexionant i replantejant. Creativitat des de l’acció
Volem que Gestions Creatives esdevingui un bon taller on practicar l’ofici pel qual formem mestres. Una manera per aconseguir-ho ens ho pot proporcionar la relació entre les matèries del grau i les experiències que ens aporten i comparteixen cadascuna d’elles de manera interrelacionada. I que aquesta relació ens porti a convertir els coneixements tàcits en explícits i reconstruir-los col·lectiva i col·laborativament. Així, la relació interdisciplinària i la posada en pràctica dels aprenentatges i coneixements serà l’eina que ens permeti aquest entrenament i desenvolupament de competències.
D’aquesta manera, partint d’on som, és a dir, dels projectes ja engegats en el si del grau d’Educació Infantil i el cap on anem, cap a una millora de la qualitat formativa dels estudiants i professorat universitari, establim un diàleg pràctic per posar sobre la taula formes i procediments que facilitin el desenvolupament de la competència creativa, i alhora la qualitat del treball i la millora dels resultats. Volem treballar des de la transdisciplinarietat teòrica i pràctica, el treball col·lectiu i comunitari (que permet i comporta una visibilització pública del què fem), la pràctica prototípica continua i l’autoaprenentatge. Creiem que treballar des d’aquesta perspectiva pot ajudar a desenvolupar el pensament divergent i fomentar la creativitat no sol de les estudiants, sinó de tothom implicat en el projecte. Cal desenvolupar la creativitat a partir de l’acció, teoritzant, pensant, dissenyant, posant en pràctica, produint, manipulant, caminant, errant, repensant, dialogant, fent i desfent en procés d’assaig-error...
Per exemple, entenem l’art com un potenciador de creativitat i de possibilitats, com un activador per teixir transdisciplinàriament, com un mitjà d’aprenentatge curricular i com una eina emancipadora individual i col·lectivament. Per això, hem de trobar els espais i els moments adequats per fer explícits tots aquests coneixements i per avançar en la “cultura col·laborativa” de la institució.
- ESPAIS
Concebem els espais com a laboratoris d’investigació permanent dirigits a desenvolupar coneixement que pugui possibilitar una educació per a totes les persones.
Els diferents espais (públics, comunitaris, universitaris, virtuals, etc...) són concebuts com una eina instrumental d’apoderament personal i autogestionat perquè es pugui aprendre d’ells i alhora intervenir creativament en la seva millora. Els espais han de permetre donar-nos la possibilitat de convertir-nos en autodidactes però també en productors i actors actius.
Així, per exemple espais públics i espais com els recursos comunitaris (museus, entitats socials, escoles,...) esdevenen llocs on intercanviar i compartir experiències, opinions i aprenentatges entre les persones que habiten la ciutat. D’aquesta manera es crea coneixement individual i conjunt i s’enforteixen els lligams entre els membres de la comunitat tot treballant el sentiment de pertinença a aquesta. Partim de la idea que l'ajuda mútua és un mecanisme de progrés personal, econòmic i social. Això creiem que pot contribuir a un canvi cultural que promogui la solidaritat, la cohesió social i l’equitat. Són propostes que avancen en el sentit contrari a models, encara existents, de formació enciclopèdica aïllada de l'entorn, del medi i de la comunitat que li és pròpia. Creiem que la formació en la responsabilitat social i per l'exercici d'una ciutadania activa s'adquireix de manera més eficaç en els contextos d'aprenentatge i convivència que mitjançant la programació d'una determinada assignatura especialitzada en qüestions socials i ètiques.
Entenem aquests espais (laboratoris) com un lloc d’intercanvi d’idees i de construcció conjunta. Cal inventar i reinventar els espais educatius de la facultat i els comunitaris per transformar-los, reeducant la mirada i dotar-los d’altres perspectives. És necessari que els espais es converteixin en llocs on poder exercir la llibertat de les alumnes per a que es desenvolupin com a individus i professionals i així, des de la pròpia consciencia crítica, poder treballar a partir de l’autogestió creativa. Des d’aquesta llibertat aconseguirem persones autònomes i sobiranes properes a valors de transformació social.
- INFRAESTRUCTURA
Volem un canvi en la infraestructura i arquitectura docent que esdevingui una eina avaluadora que certifiqui i valori els coneixements i aprenentatges que es fan a i des de la institució, però també a i des de la pròpia comunitat.
Per la infraestructura que proposem a Gestions Creatives, i que modifica l’arquitectura docent del grau, ens basem en “Ciudad Escuela” (http://ciudad-escuela.org/), una infraestructura d’aprenentatge que desplega les condicions per experimentar i aprendre noves formes de fer ciutat i intervenir en ella. Aquesta, alhora, pren inspiració de la plataforma de software lliure i obert anomenada Open Badge, creada per Fundació Mozilla, que es dedica a validar i certificar aprenentatges que en teoria no estan acreditats institucionalment. Així, introduint aquesta infraestructura a la Facultat, també entrem en un paradigma de pedagogia més lliure i oberta on es té en compte la institució educativa però també tots els coneixements derivats de la relació amb la comunitat i dels construïts en el territori al marge de la institució.
Agafant la idea de Ciudad Escuela es tracta de crear diferents itineraris pedagògics que cadascun d’ells estarien relacionats amb els desenvolupament de les competències que exigeix el Pla d’Estudis oficial i que determina uns aprenentatges específics. Per arribar a aquests itineraris els i les estudiants han d’aconseguir una sèrie de mòduls d’aprenentatge o indicadors de competència (badges) que alhora s’atorguen a partir d’unes accions creatives proposades, ja sigui en els espais comunitaris com en els espais de la facultat.
En definitiva, no es tracta sol de posar en dubte els coneixements que es validen des de la institució, que també, sinó de complementar aquests coneixements i aprenentatges institucionals amb els que s’estan construint a la ciutat des de l’autogestió individual i col·lectiva, i que creiem que són igual de vàlids. En aquest cas les alumnes no sol anirien acreditades amb l’avaluació que es fa des de la institució sinó que també podrien veure ampliar el seu currículum amb els coneixements explícits que se’n deriva de l’aprenentatge fora de la institució i que d’alguna manera és la pròpia comunitat la que els acredita.