Els professionals de l’àmbit educatiu reconeixen als infants com éssers intel·ligents, capaços, competents, constructors de coneixement, identitat i cultura que desenvolupen idees i teories que examinen i re-elaboren a partir de les seves experiències i de la seva interacció amb els demés. D’aquesta manera, les nenes i els nens, pràcticament des de que neixen, tenen una manera única d’explorar i conèixer el món que els envolta. Aquesta interacció amb el seu entorn és un aspecte fonamental del seu aprenentatge ja que els permet adquirir idees i imaginar models que puguin ser útils per interpretar i comprendre els fenòmens i processos que succeeixen en el mon (Daza, Quintanilla, Muños, & Arrieta, 2011, p37; Pedreira & Márquez, 2017).
S’entén la ciència com una activitat humana present en la quotidianitat i que és la clau per a conèixer, comprendre i apreciar el món on vivim (Pujol, 2003; Quintanilla, Orellana, & Daza, 2011). Per això, és important oferir ajuts i suports a l’infant per a poder estructurar i impulsar aquest tipus d’accions exploratòries i fomentar, d’aquesta manera, el seu coneixement científic. A educació infantil, el desenvolupament del coneixement científic implica sistematitzar les accions que utilitza per descobrir el funcionament d’objectes i fenòmens que succeeixen al seu voltant. Això comporta ajudar a l’estudiant a poder explicar i argumentar les evidències que recull del seu entorn, utilitzar instruments quan sigui necessari, posar noms, ordenar, classificar, comparar, etc. És a dir, ajudar a que desenvolupi tot un conjunt d’habilitats científiques que conformen el que s’anomena pensament científic.
A les aules d’educació infantil, no s’acostuma a estar familiaritzats amb les ciències experimentals i aquestes no reben tanta atenció com altres àrees de coneixement (Gómez-Motilla & Ruiz-Gallardo, 2016). A més, es continua observant l’ús de fitxes o llibres de text per a treballar l’àmbit científic, fet que no comporta cap tipus d’experiència directa amb la realitat i no dona valor a les idees dels alumnes. La introducció dels espais d’aprenentatge de lliure elecció ha proporcionat un impuls a les ciències en educació infantil. Aquests espais científics de lliure elecció són un entorn dinàmic on es generen intencionalment un conjunt d’activitats i accions que permeten aconseguir un objectiu d’aprenentatge determinat i el desenvolupament competencial científic. En aquests espais s’ofereixen situacions que conviden als infants a imaginar, explorar, dissenyar i transformar el seu entorn per a potenciar noves experiències i impulsar la seva motivació, curiositat i benestar. En concret, els espais de ciència de lliure elecció fomenten l’experimentació directa amb materials i fenòmens, proporcionant recursos i propostes que afavoreixin processos de descoberta i investigació relacionat amb alguna temàtica científica i, per tant, el desenvolupament de les habilitats científiques (Aguirre i Vázquez, 2004;Pedreira & Márquez, 2016).
Actualment, trobem escoles que han començat a realitzar organitzacions espai-temporals al voltant d’aquest tipus d’espais d’aprenentatge. Generalment, en moments puntuals i a través de sessions programades, els infants deixen la seva aula habitual i accedeixen a aquests espais. Coneixent els beneficis que els espais de ciència sembla que proporcionen als infants, sembla interessant buscar noves estratègies per fomentar i impulsar encara més l’ús d’aquests espais i, d’aquesta manera, potenciar l’aprenentatge científic a educació infantil. Trobar nous espais escolars que facilitin un accés més continuat d’aquesta tipologia podria ser una possibilitat. Per exemple, el pati escolar és un entorn al qual els estudiants accedeixen diàriament però que poques vegades s’explora el seu potencial educatiu (Christidou, Tsevreni, Epitropou & Kittas, 2013). No existeixen antecedents sobre treballs i estudis que estiguin enfocats en el re-disseny d’entorns escolars tradicionals com el pati per a potenciar l’aprenentatge científic a educació infantil.
... I si es transforma el pati d’una escola incloent elements pedagògics propis dels espais o ambients de ciències? D’aquesta manera, els infants podrien entrar en contacte de manera més regular amb materials i propostes de caràcter científic amb les que podria interactuar lliure i autònomament durant el seu temps d’esbarjo. Sembla que podria ser una nova estratègia per impulsar l’aprenentatge científic a educació infantil... i el punt de partida de la present acció.