La riquesa d’una societat formada per persones actives i compromeses ve donada per alguns d’aquests factors: per la pertinença a diverses xarxes, pel conjunt de relacions socials, institucionals i personals que s’estableixen, o pels valors que orienten les nostres accions. Per tant, treballar conjuntament amb la comunitat és una manera de potenciar el coneixement, d’augmentar el capital social i millorar la qualitat democràtica, i un factor que ajuda a la cohesió social.

.

D’aquí, la convicció de promoure espais, situacions d’aprenentatge i contextos de convivència en què els estudiants puguin implicar-se en l’exercici d’una actitud ciutadana crítica i activa, com a estudiants i com a futurs professionals.

.

Les ciutats són font d’educació per elles mateixes, des de tots els seus àmbits i per a tots els seus ciutadans. La ciutat és educadora si assumeix una intencionalitat i una responsabilitat de formació, promoció i desenvolupament de totes les persones que l’habiten. L’escola i la universitat han de ser una comunitat d’aprenentatge però alhora també és important que la comunitat on vivim sigui d’aprenentatge, sigui educadora. I això demana coresponsabilitat entre institucions educatives i societat-comunitat per a ser recíprocament transformadores. Vigostky ja considerava que el medi social és un element clau per a l’aprenentatge, i això implica que necessitem de la interacció amb els altres per poder aprendre però també necessitem de tots aquells elements que formen part del nostre entorn per poder omplir de continguts l’aprenentatge.

.

Així, els recursos comunitaris esdevenen espais on intercanviar i compartir experiències, opinions, aprenentatges, etc., entre les persones que habiten la ciutat, de tal manera que es crea coneixement individual i conjunt i s’enforteixen els lligams entre els membres de la comunitat tot treballant-ne el sentiment de pertinença. La ciutat ha de ser un espai social, el lloc per excel·lència on grups molt diversos, tot i mantenir les seves diferències, trobem múltiples possibilitats de coexistència i d’intercanvi entre nosaltres i en un mateix territori que hem de compartir per construir una vida més col·lectiva i on aprenguem els uns dels altres.

Aquesta retroalimentació entre institució educativa i comunitat parteix d’un treball en xarxa, una relació on s’impliquen diferents agents o institucions i que ens ha de permetre portar a nous models de treball, basats en xarxes interprofessionals de manera sistèmica i integradora, per donar una resposta completa, organitzada, global i multidisciplinar. És una organització transversal i horitzontal basada en la col·laboració entre institucions, permet un abordatge transdisciplinar de les necessitats socioeducatives i significa un reconeixement de la interdependència i promoció de la visió conjunta que ens permet trobar formes col·lectives i integrades, que posin la comunitat en el centre dels interessos, i que animin a la participació i al desenvolupament comunitari.

Aquest treball suposa guanyar qualitat en la intervenció didàctica i optimitzar  recursos, ja que facilita l’aproximació de diversos punts de vista entre els professionals de diversos àmbits i, alhora, permet considerar que la coordinació, el treball cooperatiu, la col·laboració entre iguals, l’horitzontalitat, etc., són  elements necessaris per ser incorporats a la pràctica diària professional.