COM GUANYAR EL BADGE?
Aquest badge s’atorgarà:
Vinculat al TFG (Treball Final de Grau).
Correspon a la fase PRE-ACTIVA DEL TFG (Treball Final de Grau).
Parteix de tres ACCIONS CREATIVES diferents fetes al llarg del GRAU i:
- fes un buidatge de quins coneixements emergeixen en la realització de cada acció.
- mostra evidències de com aquests coneixements s’han fet públics.
- fes una anàlisi de la utilitat que ha tingut aquest coneixement en la societat (quina utilitat pot tenir en la societat?; és realment útil aquest coneixement que s’ha generat? o creus que no ha servit de res a la comunitat?; a tu t’ha servit d’alguna cosa?; etc.).
- fes aquesta anàlisi des de la transdisciplinarietat dels diferents marcs teòrics que has anat veien durant tota la teva formació.
A partir d’aquesta anàlisi hauràs de pensar, dissenyar i implementar (seguint la pauta de la base d’orientació de la resta de les accions creatives de Gestions Creatives) una ACCIÓ en el marc del TFG (treball final de grau) on el coneixement sigui socialment útil.
Acredita el badge: Tutor/a de TFG (Treball Final de Grau)
A la universitat s’hauria de produir i construir un coneixement connectat amb les necessitats socials. I fer-ho a través d’un procés social d’aprenentatge, cosa que suposa una aproximació molt diferent a la manera tradicional de construir el coneixement que sempre han tingut les institucions educatives: establert a través d’una educació unidireccional basada en els coneixements del professor.
.
Treballar al territori permet establir mecanismes en què la institució educativa participa en la vida real conjuntament amb la comunitat per a construir el coneixement de manera conjunta i així millorar socialment, vivint la comunitat com un espai on s’aprèn, s’investiga i es construeixen aliances.
.
Tot això ens ha de fer qüestionar si el coneixement que es produeix, construeix i es transmet a la universitat és útil per a la transformació social. L’educació superior, i més si és pública, no es pot centrar en uns interessos polítics i econòmics immediats, sinó en el valor del coneixement que la Universitat està obligada a representar. No es tracta de convertir els estudiants en valors disponibles per al mercat laboral sempre sota uns paràmetres neoliberals i mercantilistes on es posa en joc que el coneixement i l’educació no són finalitats en si mateixes, sinó que esdevenen mitjans per als mercats emergents, la qualificació dels llocs de treball, la mobilitat dels serveis i el creixement de l’economia. Ans el contrari, la universitat té l’obligació i el deure de formar els seus alumnes perquè puguin ser persones artesanes, crítiques, actives, reflexives, solidàries i transformadores en el seu entorn social i comunitari.
.
Tot plegat rebel·la un profund desconcert sobre allò que representa el saber i sobre la seva utilitat social última i, com a conseqüència, ens ofereix una magnífica oportunitat per a formular-nos preguntes sobre quin coneixement hauria de produir la Universitat.
.
Tenint en compte que la formació en la responsabilitat social i per a l’exercici d’una ciutadania activa s’adquireix de manera més eficaç en els contextos d’aprenentatge i convivència que mitjançant la programació d’una determinada assignatura especialitzada en qüestions socials i ètiques, quin valor té actualment el coneixement que construïm a les facultats? què hem de fer per dotar d’utilitat al coneixement que construïm i perquè reverteixi qualitativament a la comunitat? quins mecanismes d’avaluació tenim a l’abast per saber-ho?