COM GUANYAR EL BADGE?
1r nivell
Vinculat a la matèria L’escola d’educació infantil I
1r curs. 1r quadrimestre
Elaborant una dissertació teòrica sobre la planificació educativa. Aquest relat ha d’incloure:
• La finalitat (o finalitats) de l’acció Complicitats: Què preteneu amb la posada en pràctica de l’ACCIÓ? Quin sentit té l’acció en el marc de la societat del segle XXI? Què aporteu als vostres companys? Quins esquemes voleu trencar? Quins conceptes voleu reforçar?......
• Com s’han gestionat els diferents components de l’acte didàctic (QUÍ?/QUÈ?/COM?) per a poder aproximar-vos a aquestes finalitats.
Acredita el badge: Pepa Valls
2n nivell
Vinculat a la matèria PRÀCTICUM I
2n curs. Anual.
Per obtenir aquest badge és necessari presentar dues evidències:
• En grup, un pòster on es concreti la planificació de l'Acció Oberta escollida: finalitats, capacitats, objectius, continguts, recursos, avaluació...
• Individual, que expliqui el procés de planificació de l’Acció: l’anàlisi del context educatiu on es fan les pràctiques, què s’ha fet per adaptar l’Acció plantejada, com ha estat la negociació amb el centre, el treball en grup, com s’ha viscut personalment... (2 fulls o 4 cares).
Acredita el badge: Tutores Pràcticum I
3r nivell
Vinculat a la matèria PRÀCTICUM II
3r curs. 2n quadrimestre
S’aconsegueix:
Explicitant l’aprenentatge individual construït a través de la investigació realitzada en la preparació de l’ACCIÓ. Concretament, l’evidència d’aprenentatge s’ha de vincular a:
i) La complexitat de generar processos col·lectius (1 full, 2 cares)
ii) La necessitat que el disseny sigui un procés creatiu (1 full, 2 cares)
Concretant la planificació de l’ACCIÓ en un pòster, que s'exposarà a l’escola i la presentació del qual serà enregistrada i lliurada al tutor de la facultat. VEURE DOSSIER
Acredita el badge: Tutors Pràcticum II
Planificar és, en essència, prendre decisions sobre allò que val la pena ser ensenyat/après i sobre quina és la millor manera de fer-ho. Darrere aquesta aparent simplicitat, però, s’amaga una complexitat extrema en tant que s’han de tenir en compte les múltiples variables que influeixen en una determinada situació educativa. Per citar-ne tres:
1.- Les característiques del context on s’imbrica l’acció, que s’han de tenir en compte per poder prendre les millors decisions possibles sobre el què, el perquè i el com. El primer pas de qualsevol planificació és, per tant, el coneixement, la comprensió i l’anàlisi del context.
2.- Les percepcions subjectives de totes les persones que estan en procés de construcció de coneixement. Segons les darreres aportacions de la neurociència, les persones no aprenem perquè se’ns transmeti la informació, sinó perquè en construïm la nostra visió personal.
3.- La incertesa que comporta una activitat que implica persones en relació. Cadascuna amb els seus interessos, les seves motivacions, els seus estils d’aprenentatge, la seva visió de la vida, la seva motxilla emocional, les seves capacitats, les seves necessitats... Totes i tots som diferents. I això, lluny de ser un problema, és una oportunitat.
Aquestes característiques, entre altres, converteixen l’educació en un fet poc previsible i, com a conseqüència, poc controlable. I aquesta afirmació té efectes directes sobre la planificació educativa. Allò que s’ha de planificar ha de ser, per tant, tan essencial com sigui possible.
Què pretenem? Per què això i no una altra cosa? Quins continguts volem fer públics? Com ho farem? Quan? De quins recursos (personals, materials, temporals...) disposarem? Com les persones prendrem consciència d’allò que hem après?... Són algunes de les preguntes a les quals ha de donar resposta una bona planificació. I sempre tenint en compte que els resultats de l’aprenentatge no només dependran de la planificació, sinó d’un conjunt de factors incontrolables que influiran de forma determinant en els processos de construcció del coneixement de totes les persones implicades.