La cartografia és una eina que permet representar gràficament informació de tota mena sobre el mapa. Cada cartografia pot ser quelcom ben especial, sempre segons el que vulguem representar. Pot ser una manera de fer des de la individualitat i des de l’especialització tècnica però també pot esdevenir una eina col·lectiva per construir juntes i pensar la ciutat que volem, per visibilitzar-la. La cartografia, per part de l’Estat, ha estat una eina de control per evidenciar la història que més li convenia, però podem fer servir la cartografia com una eina per esborrar límits i diferències, per trencar guetos i etiquetes. En definitiva, cartografiar per poder participar, cooperar, influir i transformar la ciutat i el territori.

La cartografia de la ciutat s’ha de fonamentar en l’interès que nosaltres tinguem: Què vull cartografiar? L’economia, les classes socials, les activitats per infants, les lluites ciutadanes, l’oferta cultural, les escoles amb un determinat perfil pedagògic? Si es cartografia un barri o una ciutat, cal que es faci una contextualització històrica i qui participa de la cartografia ha d’aportar però alhora ha d’aprendre quelcom.

Podem cartografiar per projectar sobre el nostre imaginari col·lectiu una nova visió del territori, de la ciutat. Que alhora esdevingui una metodologia participativa urbanista on la ciutadania pugui dir la seva sobre allò que vol que es visibilitzi i que permeti qüestionar la democràcia. La cartografia, per tant, és una eina de participació popular i ciutadana, on gent de totes les edats i sense cap mena d’etiquetes pot identificar el seu espai de vida, oci, comerç, esport,  o mobilitat, etc. sobre un mapa. Alhora permet aflorar el debat sobre les necessitats específiques i els desitjos de transformació dels propis espais. Com més àmplia, inclusiva i barrejada sigui la participació millor i més rica sortirà. I és important incloure l’antagònic, ja que amplia el resultat i ajuda a modificar les realitats.

La ciutat és un punt d’arribada i d’encontre, per tant la ciutat no és tan sols allò previst pel plantejament oficial. La ciutat és allò que la gent que l’habita, sent. Per això, tan important com la cartografia d'allò que tenim, és la cartografia del desig, cartografia dels errors, cartografia de les lluites socials, cartografia del que ens plau, cartografia del que no ens funciona, cartografia de les rutes i desplaçaments de la ciutat, cartografia d’entitats i col·lectius, cartografia dels racons amagats i gangrenats per fer-los vius i actius, cartografia de les frustracions, de la desafecció,  dels conflictes...