La curiositat de les persones és el punt de partida per descobrir coses noves, investigar, observar, explorar i conceptualitzar el món físic i natural que ens envolta. Aquesta indagació sobre el nostre entorn requereix de l’aprenentatge d’una sèrie de capacitats cognitives i tècniques que estiguin centrades en l’observació, l’experimentació i la resolució de problemes.

Per realitzar una bona investigació del món que ens envolta s’ha d’aconseguir que puguem actuar com si fóssim un científic real i que, a més a més, puguem arribar a pensar com a tal. Atansar el pensament científic a les persones té un valor educatiu important ja que permet fer una mirada diferent al món i activar simultàniament el fet de pensar, fer i parlar coherentment sobre els fenòmens del nostre entorn.

Desenvolupar aquest pensament científic a través de la indagació requereix assolir una sèrie d’habilitats essencials: i) plantejar preguntes que motivin i activin la curiositat sobre un fet o un problema; ii) establir possibles hipòtesis i prediccions sobre el fenomen que s’està observant; iii) recopilar una sèrie de proves i evidències experimentals que ajudin a donar resposta a les preguntes plantejades; iv) desenvolupar explicacions a partir de l’experimentació realitzada i ser crític davant d’elles de manera que reflecteixi una comprensió científica; v) comunicar i justificar les explicacions realitzades. 

Aprendre aquestes habilitats científiques comporta adquirir una sèrie d’actituds noves que ajudaran a autogestionar l’aprenentatge de nous coneixements i a resoldre de manera reflexiva, critica i analítica possibles problemes dins d’un context determinat.