La perspectiva sistèmica fa referència a l’actitud de percebre la realitat de manera relacionada i no inconnexa. Com a conseqüència, implica un pensament que considera el tot i les parts i les connexions que s’estableixen entre aquestes, ja que es considera que un sistema el componen un nombre determinat de subsistemes i aquests components es relacionen entre si.

A nivell educatiu, el pensament sistèmic entén que la persona forma part d’un sistema i, com a conseqüència, la seva especificitat, la seva manera de ser, el seu comportament... depèn de tot el seu entorn. Cada persona és un sistema que viu en un món de sistemes. Per tant, es contempla la connexió entre els individus i el seu context, tant l’immediat (familiar, educatiu, entre iguals) com el més ampli i genèric (social, polític, cultural), tenint en compte les seves interaccions recíproques en constant feedback de comunicació.

A més a més, i si ho relacionem amb el model biopsicosocial, entenem que la persona és un sistema en si mateixa i tant el factor biològic com el factor psicològic i el factor social desenvolupen un paper significatiu en l’activitat humana.

El pensament sistèmic va més enllà de determinar les característiques de les parts i incideix en la comprensió profunda del perquè. Pretén reconèixer i explorar les relacions que existeixen entre els successos, les causes i les conseqüències amb la finalitat de comprendre què passa i per què passa.

Aquest pensament afavoreix una visió integradora dels fenòmens capaç de relacionar circularment les parts i de substituir el concepte de “sumativitat” pel de “totalitat”. Aquesta visió, també anomenada ecològica, permet entendre com el grup/sistema (família, centre, alumnes, societat...) coevoluciona conjuntament.