El diàleg és una estratègia de transformació personal i col·lectiva. El diàleg amb un mateix i amb els altres és una eina possibilitadora de millora personal i professional. L’aprenentatge de les persones es genera interactuant amb un mateix, amb els altres i amb l’entorn per tal de millorar les condicions de vida col·lectiva. No hi ha només una autogestió que transforma l’individu, sinó que és necessària una autogestió ampliada que transformi l’individu alhora que transforma el seu entorn, tenint en compte sempre que som comunitats que aprenem col·lectivament a través d’un diàleg en què cadascuna de les persones participants contribuïm en termes d’igualtat des de la diversitat de mirada.

Urgeix partir del procés de la persona per tal de possibilitar processos d’aprenentatge transformadors per després transformar els contextos on som inserits. Per això es fa necessari posar en pràctica processos autogestionats on puguem gestionar la pròpia vida en diferents àmbits, i així anar despenjant la motxilla de la dependència externa, la submissió i l’obediència. La pràctica-reflexiva, la crítica constructiva, el pensament divergent, el raonament crític, etc., són habilitats que qualsevol mestre, i qualsevol persona, hauria de tenir mínimament desenvolupats per poder sobreviure en aquest món complex.